Reflexió final.

Bé doncs, ja ha arribat el final de aquest primer semestre i amb ell la darrera entrada sobre l'assignatura de basses didàctiques i disseny curricular al meu bloc.
Per començar m'agradaria dir que a l'inici de la carrera, la meva idea era que ens anaven a ensenyar a ser mestres de tota la vida, mestres tradicionals, ja que mentre nosaltres hem rebut classes a l'escola així ha estat l'ensenyança que se'ns ha dirigit.
 Però a l'arribar a aquesta assignatura tot se m'ha descol·locat, m'ha fet adonar-me'n de que aquesta mena d'ensenyament tradicional no es efectiu avui en dia, ja que tenim molts més recursos que fa 20 anys. Com per exemple les TIC, les quals son un recurs no només eficaç sinó també molt motivador pels infants.

És així també l'idea que tenia sobre el currículum, la meva idea inicial era que el currículum era una de les coses més importants a seguir dins una aula, parlant clar... el currículum per a mi era com un "jefe" del que no et podies desviar ni un sol pas, ara mateix penso que el currículum es un altre recurs, es com una guia d'informació per al  mestre i que si en gener diu que hi ha que impartir l'estació d'estiu, aquesta l'impartiré en maig-juny, així serà més fàcil de comprendre pels meus alumnes, només es tracta de seguir la lògica. 

Una altra idea molt important son els 10 principis de Zabala i Arnau (2007) que desconeixia per complet per m'han semblat força interessants i útils al mateix temps:

 1. Coneixements previs com a punt de partida
2. Vinculació significativa
3. Nivell de desenvolupament
4. Zona de desenvolupament proper (Vigotsky) amb la seva teoria del constructivisme
5. Disposició de l'alumne per el propi aprenentatge
7. Activitat mental i conflicte cognitiu
8. Actitud favorable, sentit i emoció
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives
10. Reflexió sobre l'aprenentatge, metacognició.

 Un altre tema que he de parlar es sobre l'avaluació, per a mi l'avaluació era un recurs que 
tenien els mestres per a seleccionar als alumnes, Es a dir, tu anaves a classe, feies els teus treballs, els deures diaris, i al final sempre hi havia un examen on t'ho jugaves tot, aquí era igual que haguessis fet treball, que haguessis fet els deures... si no aprovaves l'examen et quedaves penjat amb l'assignatura.
Ara tenc una altra visió sobre l'avaluació, penso que no ha de ser "jugar-t'ho tot a una darrera carta" sinó que hi ha altres formes d'avaluar diàriament. Així podrem evitar fer una selecció dels alumnes. 
D'una altra cosa que no estic a favor sobre l'avaluació es del que fan molts mestres actualment: Arriben a l'aula, obren el llibre de text i comencen a explicar sense sortir-se del llibre (ja que es el que diu el currículum que han de fer), donen la lliçó i manen deures per a casa, i així diàriament... Fins que s'acaba el tema del llibre i fan un examen i així repetitiva-ment. 

El llibre de text es igual que el currículum, un recurs més que tenen els mestres dins l'aula. Veig més eficaç i motivador pels alumnes treballar per projectes que treballar amb un llibre de text.

I per anar finalitzant la meva entrada, dir que m'ha agradat molt aquesta assignatura, que ha estat dura, per les entrades setmanals al bloc, però que les agraeixo perquè m'han ensenyat molt i he après molt realitzant-les, així com reflexar el debat a twitter que m'ha semblat força interessant i entretingut.

No puc finalitzar l'entrada fins posar un dels primers vídeos que vam veure a classe, ja que ara mateix en poques D'exàmens recoman veure'l per motivar-nos!!!

I aquí deixo el video de la reflexió del meu grup:

Moltes gracies a tots els que heu llegit el meu bloc!!