L'educació infantil.

Com aprenen els infants?

Aprenen comportaments, destreses, hàbits, coneixements, de maneres molt variades.
L’existència de diversos camins, diferents maneres d’aprendre:

1. L’experiència amb els objectes, que s’inicia des de molt petits amb una exploració dels objectes, quan una criatura de quatre mesos aconsegueix subjectar un objecte , hi aplica l’esquema d’acció, (allò que sap fer en un moment donat amb els objectes) fins a arribar a conductes complexes (nen d’un any i mig davant les coses es una experimentació en la qual es fa anàlisi del objecte si fa una acció i es treuen conclusions sobre les característiques dels objectes.)

Mitjançant els processos que Piaget va anomenar d'assimilació i acomodació, el nen fa un aprenentatge del món que l’envolta i aprèn a resoldre les situacions.

2. L’experiència amb situacions: El nen viu moltes experiències relacionades amb les situacions de la vida quotidiana, aquestes experiències li permeten formar esquemes que l’ajuden a precedir i a anticipar que és natural que passi en una situació en que es troba.
3. Premis i càstigs: Els infants es troben en situacions en que les seves conductes son premiades, o be castigades i això els serveix per aprendre quins son els límits a partir del quals les seves conductes no son acceptades
4. La imitació: Els nens aprenen per imitació d’allò que veuen i viuen al seu voltant. Les persones que els rodegen i que son importants per a ells representen i es transformen en el model d’allò que es voldria ser.
5. L’aprenentatge compartit: Es tracta d’un aprenentatge en el qual tan l’infant com la persona adulta tenen un paper que va variant al llarg de la seqüència d’interacció això contribueix a la seguretat i a l’autoestima del nen. Hi ha tres condicions que s’han de complir perquè això siga possible: En primer lloc, l’infant ha d’haver adquirit un cert grau de maduració i això li servira de base, en segon lloc, per aconseguir que les interaccions promoguin el desenvolupament cal que parteixin del lloc on es l’infant, finalment, les situacions d’interaccions que es proposen als nens han de ser motivadors i que es sentin tranquils, confiats i que s’estableixi una relació positiva i gratificant.

Àrees curriculars i blocs de continguts principals.

Si feim un anàlisi de les finalitats que es proposen a la majoria del currículums podem veure:

• Aquestes finalitats es refereixen a alguna de les cinc capacitats (cognitives, de relació interpersonal, motrius, d’actuació social i d’equilibri personal).
• Excepte en algun cas molt concret aquestos objectius generals fan referència a mes d’una capacitat.
• A les capacitats hi podem distingir dues dimensions: Una dimensió configurada per allò que afecta a la pròpia persona i una dimensió configurada per al medi social que l’envolta i les relacions que hi manté, aquestes son inseparables en la constitució individual.

A l’educació infantil fomentar l’aprenentatge i el desenvolupament vol dir ajudar-los a progressar en la identificació de la identitat, en el coneixement i la valoració de si mateixes.
En el context de Catalunya es proposen les següents àrees curriculars:

• Descoberta d’un mateix.
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge

A l’educació infantil els continguts d’aprenentatge s’agrupen en àrees en un sentit d’àmbit d’experiència i de construcció de la pròpia identitat.
Les àrees son les següents:

• La descoberta d’un mateix: fa referència a la construcció de la identitat psicològica de l’infant, que es una resultant del conjunt d’experiències que te amb el mon físic i social. La construcció de la identitat esta lligada al coneixement, el control i el domini del propi cos. Implica també a un nivell insipient, la adquisició d’uns àmbits de salut, higiene i nutrició. Tot el treball en relació amb aquesta àrea posa en marxa la construcció de la pròpia identitat i de l’autoestima.
  En relació de la construcció de la pròpia imatge hi ha dos aspectes importants:
• La imatge que l’infant construeix de si mateix no es neutra, els sentiments de competència i autoestima han de possibilitar l’elaboració d’un autoconcepte que permeti percebre capacitats i limitacions i possibilitats de superació..
• Tot el nucli de sentiments i emocions que contribueixen a les capacitats de equilibri personal i de relacions interpersonals s’estableix a propòsit del coneixement i de l’actuació de la criatura del seu medi, com també a propòsit de la utilització d’instruments, la comunicació amb les altres persones i la regulació mútua de sentiments i conductes.

Agrupament dels continguts del tipus seguint i que fan referència:

• Coneixement d’un mateix i del seu propi cos:
• El coneixement del cos, del seu segments i òrgans, de les seves necessitats i sensacions.
• A la diferencia amb les altres persones i l’assoliment d’una imatge com a persones individuals.
• A la construcció de la pròpia identitat i autoimatge, competència i seguretat.
• El cos i el moviment:
• Al moviment i a la coordinació global.
• A la construcció de nocions d’espai i de temps lligades a les pròpies activitats.
• A les habilitats manipulatives.
• Al control postural.
• Un mateix en societat:
• A la cura d’un mateix.
• A l’autonomia progressiva en els seus entorns naturals.

• La descoberta de l’entorn natural i social: Un dels objectius mes importants de l’infant en aquest moments es l’adaptació al seu entorn, entorn que compren tant les persones que l’envolten, com el medi físic en que es desenvolupa. Possibilita el seu desenvolupament i el seu creixement personal així va construint la seva identitat, atribuint significat al fenòmens de l’exterior i va sent capaç d’actuar mes autònomament.

Nuclis de continguts que permeten donar significació als procediments, conceptes i les actituds que cal treballar respecte a aquesta àrea: Adaptació a l’escola, relació i interacció amb les altres persones, coneixement i exploració de l’entorn i joc i experimentació.

• Intercomunicació i llenguatge: Aquesta àrea inclou totes aquelles formes de representació de la realitat en que els éssers humans son capaços d’utilitzar el llenguatge verbal, el llenguatge matemàtic, musica, plàstica i llenguatge corporal. Es un encert considerar el llenguatge un instrument que permet relacionar-nos amb les altres persones i no nomes com a objecte de coneixement.El llenguatge verbal és una eina clau en el procés d’aprenentatge de les altres àrees.Els llenguatges son útils i ens serveixen per a les diferents funcions:
• Funció comunicativa: La interacció amb l’entorn exigeix tenir els instruments que ens permeten relacionar-nos-hi.
• Funció representativa: Representar la realitat d’una manera descontextualitzada.
• Funció ludicocreativa: El joc es l’activitat principal en el procés d’aprenentatge i desenvolupament de l’infant.

Hi ha diferents tipus de jocs: Els de llenguatge, els de construcció i els joc simbòlic.

- Llenguatge verbal: comunicació no verbal, comprensió oral, evocació de fets i situacions, adquisició de vocabulari, iniciació al llenguatge escrit, respecte, participació, expressió, escolta, esforç.
- Llenguatge musical: cançons, dances, cantarelles, audicions, produccions, imitacions, escolta, expressió, memorització, participació activa, respecte, satisfacció,...
- Llenguatge plàstic: percepció sensorial, observació, exploració, representació, interès, evocació, joc, adquisició d’hàbits,...
- Llenguatge matemàtic: observació, manupulació, establiment de relacions, interès, exploració, mesura, nocions d’espai,...

Els cicles a l’etapa de l’educació infantil:

Primer cicle: Des de els tres mesos d’edat fins els tres anys, els aspectes que hem de resaltar son:

• L’especifisicitat del primer any de vida: Els grans canvis com la rutina d’alimentació, higiene i descans son l’eix al voltant del qual se situa la relació amb l’educador.
• L’efecte estructurador de la personalitat de les figueres d’afecció (vincle d’afecció).
• El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva.
• La necessitat de moviment i joc.
• La necessitat d’una relació estreta entre família i escola.

Segon cicle: Des de els tres anys fins als sis, alguns aspectes que hem de tenir en compte son:

• La classe de tres anys com a moment de transició entre dos cicles.
• El domini i progressió del llenguatge verbal que ens permet conèixer el mon que ens envolta.
• L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals (vestir, menjar, higiene personal).
• Importància de la comunicació amb la família.

Aspectes organitzatius:

• Centres que imparteixen l’etapa:
• Centres de 0-6 anomenats centres d’educació infantil.
• Centres de 0-3 anomenats llars d’infants o escoles bressol.
• Centres de 3-12 amb el parvulari (3-6) incorporat a escoles de primària.
• Les professionals que eduquen:
• Mestres i educadores.
• Coordinadora o directora.
• Altres persones que hi col·laboren (cuineres, monitores de menjador,...).
• Altres mestres que hi col·laboren com especialistes de musica, plàstica,..

Segons el decret del currículum de les Illes Balears:

• La finalitat de l’educació infantil es contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels infants.
• .L’educacio infantil ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que els permetin descobrir i conèixer el propi cos i els dels altres, observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social tenint en compte el nivell maduratiu dels infants, adquirir autonomia en les activitats habituals i en l’organització de les seqüències quotidianes, desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar amb mes seguretat i confiança, relacionar-se amb els altres i adquirir pautes de convivència i relacions socials, desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expresió, iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques, gaudir de manifestacions culturals presents a l’entorn, adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentaria, desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorial, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjan el joc i el moviment.
• S’ha de posar énfasis en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’atenció individualitzada orientada a aconseguir el màxim desevolupament de cadascun.
• La llengua catalana com a llengua de l’ensenyament, l’aprenentatge i la comunicació.
• Àrees de coneixement:
• Coneixement de si mateix i autonomia personal.
• Coneixement de l’entorn.
• Llenguatge: Comunicació i representació.
• Avaluació: Serà global, continua, informativa, compartit per l’equip docent del grup i s’hauran d’identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i les característiques de l’evolució dels infants.(Es pot llegir mes sobre l'avaluació aqui )
• Atenció a la diversitat, Tot l’alumnat te dret a una educació adequada a les seves necessitats i característiques

• Cooperació amb la família.

A continuació un text vist a classe que m'ha cridat molt l'atenció:

Una flor con el tallo verde.

I com a reflexió m'agradaria dir que en quant al coneixement que tenia avanç d'haver fet aquesta entrada era molt pobre i ara l'he ampliat bastant, ja que l'any passat durant la realització del primer curs d'aquesta mateixa carrera a Segovia només havia vist lo de les tres àrees del coneixement (Coneixement de si mateix i autonomia personal, coneixement de l'entorn i llenguatge: comunicació i representació). 

Ara mateix a l'haver vist el decret de l'educació infantil a les Illes Balears he adquirit coneixements rellevants per a la meva futura funció com a docent.
I no només del Decret, sinó segons Isabel Solé que m'ha transmès coneixements sobre l'aprenentatge dels mes petits que aprenen mitjançant l'experiència amb els objectes, que així ho diu Maria Montessori, l'experiència amb situacions, el premi i el càstig...
Crec que aquest tema de l'entrada es completament necessari per els nostres aprenentatges com a futures mestres, ja que la nostra feina es basarà en donar una bona formació als més petits i hem d'estar ben preparades, així com tenir ben clares les àrees de coneixement ja que son la base d'on hem de partir a l'aula.

Per finalitzar l'entrada d'aquesta setmana penjaré l'eina utilitzada, es tracta del Voicethreat:

Webs visitades: http://www.google.com/imgres?hl=es&tbo=d&biw=1366&bih=624&tbs=sur:fmc&tbm=isch&tbnid=81dTGHZ9KRL-IM:&imgrefurl=http://www.iuvalladolid.org/spip.php%3Farticle1140&docid=aVnrYjMWZgnWJM&imgurl=http://www.iuvalladolid.org/IMG/bmp/Escuelas_Infantiles.bmp&w=260&h=194&ei=FPnIUKyXH5OThgfd9oGQCQ&zoom=1&iact=hc&vpx=438&vpy=218&dur=435&hovh=155&hovw=208&tx=166&ty=89&sig=112244784511639835584&page=1&tbnh=143&tbnw=193&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0,i:140

L'avaluació

Aquesta setmana la classe de bases didàctiques ha tractat sobre l’avaluació, una de les idees principals que hem tractat diu que l’avaluació pot ser la clau de l’èxit o del fracàs.
Na Gemma ens va posar un vídeo molt interessant d’un mestre que explicava que vol imaginar un món on hem aconseguit l’avaluació per a la re-invenció de la professió docent.
La feina d’un docent es avaluar, pot utilitzar-se la calificació, mitjançant el llibre de text, els exemples i exercicis i amb un examen per repetir els conceptes que apareixen al llibre que es el referent.
La administració ha decidit que hi ha que classificar a la població posant notes.
A l’escola hi ha el curriculum que representa el passat ( el que ja coneixem) i hem d’abordar el que no coneixem.
En Jose Luis Castillo es posa a citar verbs com comunicar, decidir, emocionar, innovar, compartir... que representen accions que seran clau al futur, ja que l’escola i l’avaluació d’avui dia no els representa. Hauríem d’aconseguir una avaluació on es puga plantejar el cicle de l’aigua actualment i en un futur, on es prenguin decisions.
Aquest mestre també diu que es molt important la participació de les famílies a l’avaluació que facin preguntes als seus fills com que es el que has après? i no com quina nota has tret a l’examen? que son el tipus de pregunta que es fa quan als pares no els importa l’avaluació.
L’avaluació de processos i de producte ha de ser orientadora, personalitzada, participativa, que no califiqui, ja que només es un indicador que informa però no classifica, es transparent.
L’avaluació ha de ser personalitzada, ja que no totes les persones son iguals.
Ha arribat el moment de plantejar un repte: Reinventar l’avaluació i aconseguir-ho.
El vídeo on s’expliquen aquestos conceptes es el següent:

A continuació es va dir que la experiència que tenim amb l’evaluació es el examen del llibre de text mitjançant la memorització, i l’aprenentatge es construeix mitjan el procès i el producte només es memoritzar.
Es possible transformar la manera d’ensenyar i aprendre, també es posible cambiar l’avaluació.

Normalment els criteris d’avaluació son privats, pero per exemple l’avaluació del nostre bloc es fa mitjan la rubrica on els criteris son oberts i ja seria perfecte si la rubrica fos pactada entre les alumnes i la mestra.
Així succeeix a l’educació infantil, on l’avaluació es pot pactar.
Na Neus San Martí diu “ Avaluació com a motor de l’aprenentatge”. Aquesta frase vol dir que depenguen de com s’avaluï s’aprendrà d’una manera o d’una altra, la novetat ens dona molta feina, i tenim la incertesa de si sortirà be o no.
La selectivitat es un exemple de la classificació.
A partir d’un aprenentatge se’n han de crear més.
Una frase que m’ha cridat molt l’atenció es “Diguem com avalues i et diré com ensenyes” que després comentaré a la reflexió.

A la següent classe vam començar amb les tipologies d’Escamila 2009:

• Avaluació segons la finalitat:

-Avaluació inicial, per conèixer el punt de partida dels alumnes per programar i realitzar la intervenció adequada.
-Avaluació integradora per arribar a coneixement i valoració de tot el recorregut que ha seguit l’alumne,informe sobre el punt de partida, les mesures preses durant el procés i el resultat final.
-Avaluació reguladora per conèixer l’aprenentatge durant el procés.

• Avaluació segons el moment d’aplicació

-Avaluació inicial que coincideix amb l’inici del procés.
-Avaluació final que esta vinculada a la recollida d’informació al final d’un procés.
-Avaluació processual que es l’avaluació del funcionament, del dessenvolupament d’un objecte que s’haurà d’avaluar al llarg d’un període prèviament fixat.

• Avaluació segons el seu àmbit d’extensió.

-Avaluació parcial que s’orienta a l’estudi de determinats elements o dimensions de la totalitat.
-Avaluació global que es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.

• Avaluació segons la relació amb l’avaluador.

-Avaluació externa on els agents avaluadors no han participat estrictament en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
-Avaluació interna quan la realitzen els participants del procés que s’avalua. N’hi ha diverses alternatives:

1. Autoavaluació: La persona que aprèn i la que avalua es la mateixa.
2. Heteroavaluació: L’alumne aprèn i el mestre avalua.
3. Coavaluació: Els subjectes s’avaluen mútuament.

• Avaluació segons el criteri de comparació.

-Avaluació criterial es aquella en la que es comparen els resultats d’un procés educatiu amb uns propòsits previament fixats.
-Avaluació normativa on el punt de referència de comparació es el nivell general d’un grup que actua com a mitjana o patró respecte a un altre determinat, es a dir que l’avaluació es realitza segons el grup.
Hi ha un nou concepte d’avaluació i es l’avaluació inclusiva.

• Avaluació Inclusiva que tracta de avaluar segons les necessitats i característiques de l’alumnat.

Finalitzats els tipus d’avaluacions que hi ha començam amb l’avaluació dels diferents tipus de continguts segons Zabala:
Apareixen de nou les quatre potes (Com ja he citat a la publicació sobre la
Conferència Zabala ) i aquestes son:

1. Fets: Prova escrita sencilla, pregunta.
2. Conceptes: per conèixer el grau de comprensió la pregunta sobre la definició no es adient. Millor l’observació de l’us que en fan del concepte, la resolució dels problemes que impliquin l’us del concepte.
3. Procediments: Observació sistemàtica de situacions en les que es facin servir, saber fer.
4. Actituds: Observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

Segons Isabel Solé moltes vegades les etiquetes que fem del nostre alumnat estan influïts per factors que no tenen gens a veure amb una observació acurada i objectiva.
Es planteja la pregunta de per a què avaluar?  i la resposta és per aprendre , no per sancionar ni classificar.
Isabel Solé diu que hi ha que compartir l’avaluació amb els alumnes ja que així es coneixeràn les pròpies possibilitats i necessitats i així crearan un aprenentatge per poder fer l’autoavaluació.

Com a reflexió personal m'agradaria plasmar sobre tot la frase de “Diguem com avalues i et diré com ensenyes”,m'ha cridat molt l'atenció ja que es una gran veritat, hem sembla que l'avaluació d'un contingut es un pilar bàsic de l'ensenyament. Un mestre no pot avaluar un coneixement sense una explicació previa del mateix, ni sense haver-lo portat a la pràctica. 
Així mateix un mestre que utilitza el llibre, dona una classe magistral i a final de trimestre fà un examen o prova escrita, per a mi no té ningun valor, pot ser abanç si el tenia perque es al que m'han ensenyat, sempre era el mateix, donar el llibre a classe, exercicis per a casa i al final del tema un exàmen on t'hi jugaves el trimestre. Ara mateix, com ja he dit abanç aquest mètode no te cap valor per a mí ja que ara he experimentat uns altres mètodes més eficaços, tant per al meu aprenentatge, com per l'assoliment del propis coneixements, abanç després de realitzar l'examen era com si esborràs tots els coneixements adquirits per deixar lloc als nous, "als que m'entrarien al proper exàmen" i ara no ara es un aprenentatge continu que no va marcat per un exàmen, sino que es una continua reflexió interior.
Penso que es una forma mes eficaç d'aprendre ja que així s'ha de raonar-ho tot i unir els continguts.

Eina: PowerPoint mitjan Slideshare.