Entrada 19 de novembre

El capítol 10 del Llibre "11 Ideas Clave: Como aprender y enseñar competencias" de Antoni Zabala, anomenat Els mètodes per l'ensenyança de les competències deuen tenir un enfocament globalitzador, parla sobre la metodologia per ensenyar competències on les propostes metodològiques han sorgit com alternatives i es presenten en nous mètodes com conjunts seqüencials d'activitats de forma rígida, al igual que el mètode tradicional on la seqüencia de l'ensenyança es inamovible. Peró la resposta a les necessitats educatives passa per varies estratègies metodològiques entre elles l'exposició magistral que deu ser aplicada de forma flexible i no arbitraria.

Hi ha uns criteris per poder establir les característiques de les estratègies metodològiques per a l'ensenyança y l'aprenentatge de competències i son les següents: 

• Necessitat de que els aprenentatges siguin significatius.
• Complexitat de la competència.
• Caràcter procedimental del procés d'actuació competent.
• Característiques dels components de les competències.

Una estructura curricular organitzada en torn a les disciplines convencionals impossibilita el desenvolupament de totes les competències i es fa necessària una re-conceptualització de aquestes àrees que assumeixen l'ensenyança de les competències de caràcter interdisciplinari i meta-disciplinar i al mateix temps estableixement d'una àrea que les formalitzi i sistematitzi. D'Això s'extreuen els següents criteris:

• Necessitat de que les àrees disciplinaris assumeixin les condicions per l'aprenentatge dels continguts i competències comuns.
• Els que es desprenen de L'Existència d'una àrea en comú que coordini i sistematitzi les activitats d'aprenentatge que es portin a terme a altres àrees.

Els mètodes expositius son eficaços quan la competència que s'exigeix a l'alumne consisteix en que s'estableixin mitjans per atendre a la diversitat de l'alumnat i mitjans que fomentin una autoestima i autoconcepte favorable amb relació a la matèria.

L'aplicació de criteris ens porta a la conclusió de que no existeix un únic mètode, es necessari emprar en cada cas L'Estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques de l'alumnat.

El resultat es una ensenyança on l'objectiu es l'utilització d'aquelles estratègies i mètodes coherents amb el coneixement sobre com es produeixen els aprenentatges.

Les variables que condicionen la pràctica educativa son:

• Seqüències didàctiques que son la manera d'encadenar i articular les activitats al llarg d'una unitat didàctica i té les següents fases:

1.Establiment dels objectius de la unitat i de les activitats que es deuen realitzar i identificar la situació de la realitat que serà objecte d'estudi.

2.Identificació de les qüestions o problemes que planteja.

3.Construcció de l'esquema que permeti donar resposta al problema de la situació plantejada.

4.Expressió de l'esquema d'actuació, identificant el procediment o seguir adquirint els coneixements per poder actuar.

5.Revisió del coneixement per planificar el seu aprenentatge.

6.Aplicació dels components de l'esquema en situacions reals i diferents, es a dir

portar-ho a la pràctica. Com ja hem parlat a la entrada de "Conferencia Zabala" el día 6 de novembre al meu bloc: http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8930611443863741930#editor/target=post;postID=4631579377360261512

• Relacions interactives que son funcions del professorat que han de:

- Permetre l'adaptació a les necessitats de l'alumne mitjançant la planificació del docent.

- Contar amb les aportacions i coneixements dels alumnes.

- Ajudar als alumnes a trobar el sentit del que fan i així motivar-los.

- Establir rets i conflictes per poder superar-los.

- Oferir ajuda als alumnes.

- Promoure l'activitat mental autoestructurada.

- Establir un ambient i relacions presidit pel respecte i la confiança.

- Potenciar l'autoestima possibilitant als alumnes a que aprenguin a aprendre.

- Valorar als alumnes segons les seves capacitats i el seu esforç, incentivant L'autoavaluació de les competències.

• Organització social de l'aula:

El caràcter de les competències, la condició activa dels continguts procedimentals i el fet de que els alumnes realitzin l'aprenentatge en ritmes diferents obliga a incluir activitats variades per aconseguir l'aprenentatge de tots ells. Així com organitzar-los de formes diferents per tal i que es faciliti ajuda a la necessitat especifica de cada alumne: Poden realitzar els aprenentatges de forma individual, en gran grup, en equips fixos heterogenis o en equips flexibles homogenis o heterogenis.

• L'espai i el temps Son variables metodològiques ja que un us rígid d'ambes pot impedir l'aprenentatge de moltes competències. Amb relació a l'espai ha de contemplar-se la distribució física de l'aula i la necessitat d'utilitzar altres zones.
• L'organització dels continguts es tracta de saber si la millor estratègia es organitzar les competències segons la lògica de les disciplines o baix les formes organitzatives centrades en models globals o integradors. La solució està en el que podem denominar enfoc globalitzador, que segons ell tota la unitat d'intervenció hauria de partir d'una situació pròxima a la realitat de l'alumne que li resulti interessant i que plantegi qüestions a les que deu donar resposta.

Cada professor deu seguir en la seva aula el següent esquema:

Situació de la realitat-> Plantejament de qüestions-> Utilització d'instruments i recursos disciplinaris-> Formalització segons els criteris científics de la disciplina i aplicació a altres situacions per facilitar l'aprenentatge.

Existeixen diversos mètodes que es poden anomenar globalitzadors, la diferencia

radica en l'intervenció del treball que hi ha que realitzar i en les fases que deuen

seguir.

Els mètodes globalitzadors permeten que els aprenentatges siguin el mes significatius

possible i conseqüents amb les unes finalitat que apunten a la formació de ciutadans.

• Els materials curriculars deuen ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partida de les seqüencies didàctiques, contenir exercicis i ser flexibles per adaptar-se al diferents ritmes d'aprenentatge.

Els projectes de materials curriculars han d'oferir recursos que responguin a les

demandes del seu context educatiu.

• L'evaluació es la peça clau per determinar les característiques de qualque metodologia.

VIDEOS CENTRE EDUCATIU JACINT VERDAGUER:

REFLEXIÓ INICIAL.
Aquest vídeo el primer mestre parla dels ordinadors a l'escola, que quan els varen introduir no sabien per que el farien servir, però poc a poc se n'adonaren de que eren molt útils i van fer un projecte incloguen les tic alcurrículum i a la vida quotidiana del centre. Actualment tenen un paper molt important ja que al centre treballen sense llibres de text i els ordenadors son recursos de major qualitat pedagògica. En un futur les tics tenen un paper incert però es important que els alumnes tenguin accés a ells i que els mestres sàpiguen que hi ha darrere de lesmàquines, i planteja la pregunta de que si haguessin congelat fa 100 anys a un mestre i a un cirujà ara si elsdescongelassin el cirujà no s'atreviria a fer res i el mestres es posaria a donar classes tranquil·lament. 
Avanç d'implantar qualsevol cosa a un centre ha D'haver una reflexió. El mestre sempre transmet informació al igual que el llibre de text i ara per que l'alumne adquireixi coneixement a la societat del coneixement la informació ja no la te el mestre, i com que no es aquella persona els nens aprenen mitjan la informació repartida per la xarxa, els mitjans de comunicació...El mestre segueix sent útil però no com avanç.

OBJECTIUS I REFERENTS.
Els canvis es produeixen dins una mateixa generació, son ràpids i els alumnes tenen coneixements que els seus pares no tenien, per tant les escoles per donar respostes a tot això tenien com objectius eren formar alumnes participatius, autònoms, responsables dels seus aprenentatges sociables, col·laboradors, preparats per conviure en la societat que els ha tocat viure. Per fer tot aixo els professors no han estat ensenyats per ensenyar així. S'han trobat que la societat ha canviat i l'escola segueix evolucionant aixi hi ha fracas escolar, i ara la informació esta a l'abast de tothom, que es el que ha d'ensenyar ara les escoles? 

CANVIS D'EINES.
Amb quines eines? Eines q hem de utilitzar a les escoles? amb quines eines hem d'educar per que els alumnes estiguin preparats per la seva societat? Hem de veure en primer lloc si les eines son útils per allò q volem aconseguir i en segon lloc si estem preparats per incorporar-les, perquè els mestres no les coneixen i han D'aprendretots per treure el màxim profit 
En educació hem d'estar al dia dels canvis de les tecnologies que ens ajudin a donar respostes educatives ipedagògiques a les nostres necessitats
Les tecnologies tot soles no fan millorar els resultats dels aprenentatges, depèn del que facem amb elles, la metodologia, com s'utilitzin i perquè faran uns resultats o altres.
El problema del professorat, es que te massa al cap el tema de continguts i no el tema de desenvolupar el coneixements amb els alumnes i li costa al sistema fer aquest canvi de visió, que el que s'ha de fer es desenvolupament els coneixements amb els nens, no els continguts. El primer que fa un mestre es assabentar-sedels continguts que li toquen a un curs i mentre això no es trenqui el sistema no donara bons resultats, per què si nomes toquen els continguts no poden desenvolupar els coneixements dels nens, així que el sistema no te futur. 
Segueix existint la pò al canvii s'evadeix criticant

CANVIS D'ESPAIS.
Els espais son imprescindibles, però son un repte que s'ha d'aconseguir. Ja que fins ara no s'ha tengut en compte la organització, la relació dels alumnes... No es tenen en compte els espais, segueixen sent iguals que al segle XIV. Els transformem pedagògicament, ja que segons l'activitat els alumnes es distribueixen com volen per estar mes aplè. S'han d'utilitzar tots els espais. Hi ha que trencar els esquemes d'escoltar al mestre, l'aula ha de ser diferentperquè tots ens hem d'escoltar a tots i aprendre entre tots. Dintre dels espais tenim finestres obertes al mon, avançnomes hi eren les pissarres.

ESCOLA I ENTORN.
Hem d'estar preparats per viure i conviure a la societat, per treballar amb interculturalitat, cohesió social, inclusiósocial. Ara tenim eines q ens permeten treballar amb altres cultures, altres païssos fer-los partícips dintre de l'aula, així treballarem en un mon globalitzats.
El canvi ha de ser organitzatiu, com l'escola inclou l'entorn per no ser una bombolla tancada, així es farà que siga practica.

NOVES TECNOLOGIES I REFERENTS PEDAGÒGICS.
Respecte a si totes aquestes transformacions, ells només han recopilat estudis que deien com aprenia una persona, i han mirat com portar-ho a terme amb les noves tecnologies.
Avanç nomes els privilegiats podien disposar d'informació perquè a casa tenien una enciclopèdia, els demés nomes podien accedir a d'informació a l'escola. 
Ara des de que l'escola es publica i s'escolaritza a tothom i te accés a tota la informació, així que cap alumne esta discriminat per no poder accedir-hi. Aixi que al centre Jacint Verdaguer només han posat a disposició de tothom la informació i la faciliten.

Foto CONFLICTE:

La reflexió d'aquesta entrada la vaig a dedicar a les fotos que poden crear conflicte, he fet la foto d'un semàfor ja que això pot crear conflicte davant d'un alumne d'educació infantil, ja que es poden preguntar que per què per què canvia de color de vermell a verd, que que significa un color i altre... I jo penso que es molt important que el coneixement de quan el semàfor està verd es que es pot creuar o passar el carrer i quan està vermell no ens podem moure, es que està prohibit passar perquè li toca passar a algu altre. Quan està àmbar podem passar pero amb molta precaució perque li toca passar a algú altre molt rapidament aixi que es millor sempre passar en verd.

L'altra foto es d'un arbre sense fulles, que pot crear el conflicte de perquè abanç tenia fulles i ara ja no en té, es una bona opció per explicar les estacions de l'any. 

Crec que aquestos dos imatges poden ser molt útils per crear conflicte davant un infant donant peu a una explicació que li interessa per lo tant estará motivat a aprendre el que li expliques, com explic a la meva entrada segons Zabala, a les seqüències didàctiques que hi ha que establir els objectius, identificar les questions o problemes que es plantejen, construcció d'un esquema que permeti donar resposta al problema, expresió de l'esquema, revisió del coneixement, i portar-ho a la pràctica.

ENLLAÇ DE LA FOTO DE L'ANTERIOR PUBLICACIÓ  

http://www.google.es/imgres?q=cero+a+la+izquierda+mutuas+palabras&um=1&hl=es&tbo=d&biw=1280&bih=611&tbm=isch&tbnid=XofqaDf7izQJIM:&imgrefurl=http://mutuaspalabras.blogspot.com/2008_01_01_archive.html&docid=lsC102Ci4K-iHM&imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_Zn_yAKpmujM/R5kYMiqEwYI/AAAAAAAABEM/uo3PPvvhXf0/s320/12755.jpg&w=284&h=320&ei=2beqUIW8AY6X0QXyv4HIAQ&zoom=1&iact=hc&vpx=4&vpy=135&dur=91&hovh=238&hovw=211&tx=87&ty=136&sig=101664878846264107236&page=1&tbnh=149&tbnw=132&start=0&ndsp=20&ved=1t:429,r:0,s:0,i:68

Curriculum

L'entrada d'aquesta setmana està centrada en el Currículum. El currículum està en marcha des-de que es va proclamar la LOGSE, es obert i s'ha d'anar tancant quan anem passant de nivell.
El currículum es la programació que s'ha de seguir; hi ha diferents nivells de currículum: primer de tot l'estat posa les normes, després la comunitat autònoma i finalment l'escola. S'han de seguir les normes.
Es important saber la seva estructura: el nivell superior que es l'administració, es a dir l'administració central més les comunitats autònomes, a continuació està el nivell entremig que es l'escola i per acabar està el mestre que es el nivell final. No es pot eliminar cap nivell.
El desenvolupament curricular ha de respectar:
•ESCOLA: Reorganitzada per cicles.
•MESTRE, EQUIP DOCENT: "Els meus alumnes han d'aconseguir un objectiu" Aquest objectiu es el que toca a cada cicle..
El mestre per ser capaç de tancar aquest currículum ha de ser flexible, competent, professional. Avanç no teníem mestres competents, es a dir no teníem cultura professional, avui dia tenim mestres molt professionals i conscients del currículum.
En quant al llibre de text sorgeixen problemes, un d'ells es que el llibre de text ens ajuda a programar quan hauria de ser el currículum qui realitzàs aquesta tasca. Molts de mestres utilitzen el llibre de text com a guia de la seva assignatura, basant-se pel complet en ell. Cuan aquesta "guia" es el currículum, per exemple... El llibre de text pot ser el tema que refereix el nadal està al final del llibre, i en compte de donar aquest tema en la data que correspon es deixa pel final. Aixo ens fa veure que hi ha mestres que han perdut la professionalitat ja que han deixat en mans del llibre les decisions.
A tot això... Un currículum basat en continguts has de anar ràpidament impartint el temari que el llibre diu per aconseguir acabar-lo així que no te pots permetre treballar per competències.
Una altra critica cap el currículum que sorgeix durant la classe son els currículums excessivament carregats. Aquí vam veure un vídeo que demostra que ja de fa temps es critica el currículum i la LOGSE.

El gran problema actual es que encara no hem canviat la visió de l'escola, la gent té encara una visió de l'escola molt tradicional, per això sorgeixen aquestes critiques.

Una visió destaca el currículum oculte que es el que realment l'alumne està rebent; un clar exemple d'això es que una mestra diu cridant als seus alumnes que no cridin.
El currículum oculte es refereix al missatge negatiu com a concepte crític..
Es important SER CONSCIENTS REALMENT DEL MISSATGE QUE ESTEM DONANT i per això hem de reflexionar amb el missatge.

Les fonts del currículum son les següents:
1.Font Sociocultural: Allò que es important donar en un moment històric, en un context social.
2.Font Psicològica: Allò que es adient segons un moment del desenvolupament psicològic de l'alumnat.
3.Font Disciplinaria: Allò que es rellevant de cada àrea o matèria.
4.Font pedagògica: Com s'ensenya cada contingut depèn de la disciplina i el moment pedagògic de l'infant.

El currículum ensenya conceptes, principis, fets, teoria, procediments, actituds... Sabem que els diferents tipus de conceptes no es poden aprendre de la mateixa manera.

Reflexió del currículum en una etapa que no es obligatòria. Com hem vist avanç sabem que la funció del currículum es orientar a l'ensenyament per saber que es rellevant, el que realment importa, es una font per guiar la practica docent.
Delors diu que l'educació infantil es una etapa que ajuda a compensar les necessitats socioculturals d'un nen. El cicle d'infantil es clau durant l'educació d'un infant i nosaltres com a mestres hem de ser partidaris a L'escolarització.

Per aconseguir la socialització dels infants es necessari que escola i família vagin agafades de la mà, unides per complet ja que així aconseguirem els objectius que proposa l'educació a l'escola. Si no es així no aconseguirem per exemple els hàbits que des de l'escola es volen inculcar als infants, es a dir si a l'escola estem intentant que el nen es renti les mans avanç de menjar però a ca seva ningú li diu al petit que ha de fer-ho, quan el nen arribi a l'escola li dirà a la mestra que ell no es renta les mans perquè a ca seva no ha de fer-ho.

En quant a la meva reflexió personal jo penso que es molt important escolaritzar als infants des d'el primer any de vida, a una guarderia perquè així van adquirint els primers hàbits i es van socialitzant.
Per a un mestre d'educació infantil es mol important que els alumnes hagin passat per la guarderia
ja que així quan arriben a l'escola no hi ha que començar la tasca docent de cero, els alumnes ja estan acostumats a la rutina d'anar a escola aprendre i passar-sho bé aprenent. No només es tracta d'aprendre sinó de socialitzar-se amb els companys compartint els materials...
En quant al currículum jo crec que es fonamental que tots els mestres tinguin una guia on apoiarse sempre i quan no siga lo únic en el que es fixen, es important anar desenvolupant els continguts del currículum a mesura que els infants vagin avançant de nivell de desenvolupament.
Per a mi es important aquesta frase en aquest moment "Mai hi ha que passar davant el carro". Es a dir, a més de que el currículum digui que s'ha de impartir un temari concret per adquirir uns coneixements concrets avanç de finalitzar el nivell, jo crec que es molt més important que els meus alumnes assoleixin correctament els coneixements, aunque el ritme de la classe tenga que ser mes baix, Peró que els assoleixin amb plenitud. Jo no permetre durant la meva labor docent que el currículum hem domini, el "sentir estrès per acabar el llibre".

VIDEO IVOOX:
Un mestre ha de ser flexible, competent i profesional.Fins ara no teniem mestres competents ja que abanç no tenien cultura professional. Avui dia tenim mestres molt professionals i concients del curriculum.



http://www.ivoox.com/sabina-entrada-setmanal-blog-audios-mp3_rf_1566729_1.html
http://www.youtube.com/watch?v=ZjQrJB5FSlM
http://mutuaspalabras.blogspot.com.es/2008_01_01_archive.html

Conferència Zabala: Competències.

Segons Zabala tots aprenem per competències.
El terme competències ve del món de les empreses, llevo va passar a la universitat i l'escola, el seu significat es la capacitat de resoldre problemes nous i ja als segles passats els mestres ja defensaven l'ensenyament per competències.

















 
En Zabala planteja preguntes com per què hem d'ensenyar competències? Per què hem d'ensenyar? Quin paper té l'escola? i la resposta es clara la funció de l'escola es educar en lloc de socialitzar, instruir com a complement d'educar, formar ciutadans autònoms...
L'escola té varies funcions; entre elles està el model propedèutic, seleccionar als alumnes per arribar a ser universitaris i no només formar a futurs universitaris, sinó també bons ciutadans, es a dir l'escola ha de oferir una formació integral per a la vida.

En Zabala planteja la pregunta de Per què ha de servir l'escola? Quins problemes hi ha? Ell contesta que estem formats per models propedèutics i selectius, i això es possible perquè volem formar per a la vida i hi ha coneixements suficients per acceptar el repte, però està a les nostres mans aconseguir-ho.
 Per ser competent s'han de complir les "4 potes", si ens falta alguna "pota" som incompetents, hem de posar-hi ganes, sinó no surt, aquestes "potes" han d'estar interrelacionades:

1. Conceptes: Construcció personal.
2. Fets: Memoritzar (actualment finalitat de l'educació)
3. Procediments: Pràctica (mitjançant un model, per exemple aprendre a ballar)
4. Actitud: Experiència personal.

En Zabala defineix el terme competències com la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses, es competent aquell que sap resoldre situacions complexes.
En L'Àmbit de l'educació una competència consisteix en una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida, per mitjà d'accions, actituds, procediments i conceptes.
Per resoldre les situacions s'ha de seguir un procés, analitzant la situació, seleccionant l'esquema d'actuació (plantejar les opcions que tenim), triar l'opció que més m'interessi i en darrer lloc hem de saber executar la competència.
Com s'aprèn a fer? la resposta a aquesta pregunta és FENT, mitjançant un model expositiu (per exemple una classe magistral) Si volem comprovar que estas aprenent necessit preguntar, posar exemples, practicar (depèn de la persona les vegades que ho hagi de practicar)
Les característiques de les competències son:
1. Funcionalitat: Saber per què ( avanç d'explicar alguna cosa a classe fer una introducció de per a que ens servirà).
2. Analitzar la situació complexa (plantejant problemes)
3.Saber triar la situació.
4.Ensenyar de manera diferent.

Les conseqüències d'educar per competències son:
1.Les disciplines que son una realitat, bàsiques però no suficients.
2.Necesiten explicar allò que es comú de tots.
3.Aprendre a aprendre, mitjançant un model (MESTRE).
4.Enfocament globalitzador.

Com a reflexió personal, jo pens que es molt important ensenyar i aprendre per competències ja que es fa així des de fa segles i fins ara la feina feta es bona, també pens que es interessant que es conegui el terme competències amb tot el que implica, tant les 4 potes com les característiques com les conseqüències... Per així poder desenvolupar tant l'aprenentatge com l'ensenyament com cal.
M'agradaria remarcar el moment on en Zabala diu que per que hem d'ensenyar i quin paper té l'escola i el public respon que les educar en lloc de socialitzar, instruir com a complement d'educar, formar ciutadans autònoms... Aquesta part m'ha agradat força ja que hem fa sentir bé el fet de que hi hagi gent que vegi l'escola com a tal i als mestres com als "elegits" per desenvolupar la tasca d'educar, instruir...I no com el comentari que he sentit fa poc que m'ha posat la pell de gallina " Les escoles son APARCA-NENS, per educar-los ja hi son els pares"
En darrer lloc esmentar que m'ha semblat força interessant veure la conferència a classe i tenir que fer l'entrada setmanal al bloc sobre les competències, ja que per fer la meva activitat he hagut d'escoltar la conferencia un altre cop i m'ha agradat adonar-me'n del que estic aprenguen.

VIDEO ANIMOTO: