L'educació infantil.

Com aprenen els infants?

Aprenen comportaments, destreses, hàbits, coneixements, de maneres molt variades.
L’existència de diversos camins, diferents maneres d’aprendre:

1. L’experiència amb els objectes, que s’inicia des de molt petits amb una exploració dels objectes, quan una criatura de quatre mesos aconsegueix subjectar un objecte , hi aplica l’esquema d’acció, (allò que sap fer en un moment donat amb els objectes) fins a arribar a conductes complexes (nen d’un any i mig davant les coses es una experimentació en la qual es fa anàlisi del objecte si fa una acció i es treuen conclusions sobre les característiques dels objectes.)

Mitjançant els processos que Piaget va anomenar d'assimilació i acomodació, el nen fa un aprenentatge del món que l’envolta i aprèn a resoldre les situacions.

2. L’experiència amb situacions: El nen viu moltes experiències relacionades amb les situacions de la vida quotidiana, aquestes experiències li permeten formar esquemes que l’ajuden a precedir i a anticipar que és natural que passi en una situació en que es troba.
3. Premis i càstigs: Els infants es troben en situacions en que les seves conductes son premiades, o be castigades i això els serveix per aprendre quins son els límits a partir del quals les seves conductes no son acceptades
4. La imitació: Els nens aprenen per imitació d’allò que veuen i viuen al seu voltant. Les persones que els rodegen i que son importants per a ells representen i es transformen en el model d’allò que es voldria ser.
5. L’aprenentatge compartit: Es tracta d’un aprenentatge en el qual tan l’infant com la persona adulta tenen un paper que va variant al llarg de la seqüència d’interacció això contribueix a la seguretat i a l’autoestima del nen. Hi ha tres condicions que s’han de complir perquè això siga possible: En primer lloc, l’infant ha d’haver adquirit un cert grau de maduració i això li servira de base, en segon lloc, per aconseguir que les interaccions promoguin el desenvolupament cal que parteixin del lloc on es l’infant, finalment, les situacions d’interaccions que es proposen als nens han de ser motivadors i que es sentin tranquils, confiats i que s’estableixi una relació positiva i gratificant.

Àrees curriculars i blocs de continguts principals.

Si feim un anàlisi de les finalitats que es proposen a la majoria del currículums podem veure:

• Aquestes finalitats es refereixen a alguna de les cinc capacitats (cognitives, de relació interpersonal, motrius, d’actuació social i d’equilibri personal).
• Excepte en algun cas molt concret aquestos objectius generals fan referència a mes d’una capacitat.
• A les capacitats hi podem distingir dues dimensions: Una dimensió configurada per allò que afecta a la pròpia persona i una dimensió configurada per al medi social que l’envolta i les relacions que hi manté, aquestes son inseparables en la constitució individual.

A l’educació infantil fomentar l’aprenentatge i el desenvolupament vol dir ajudar-los a progressar en la identificació de la identitat, en el coneixement i la valoració de si mateixes.
En el context de Catalunya es proposen les següents àrees curriculars:

• Descoberta d’un mateix.
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge

A l’educació infantil els continguts d’aprenentatge s’agrupen en àrees en un sentit d’àmbit d’experiència i de construcció de la pròpia identitat.
Les àrees son les següents:

• La descoberta d’un mateix: fa referència a la construcció de la identitat psicològica de l’infant, que es una resultant del conjunt d’experiències que te amb el mon físic i social. La construcció de la identitat esta lligada al coneixement, el control i el domini del propi cos. Implica també a un nivell insipient, la adquisició d’uns àmbits de salut, higiene i nutrició. Tot el treball en relació amb aquesta àrea posa en marxa la construcció de la pròpia identitat i de l’autoestima.
  En relació de la construcció de la pròpia imatge hi ha dos aspectes importants:
• La imatge que l’infant construeix de si mateix no es neutra, els sentiments de competència i autoestima han de possibilitar l’elaboració d’un autoconcepte que permeti percebre capacitats i limitacions i possibilitats de superació..
• Tot el nucli de sentiments i emocions que contribueixen a les capacitats de equilibri personal i de relacions interpersonals s’estableix a propòsit del coneixement i de l’actuació de la criatura del seu medi, com també a propòsit de la utilització d’instruments, la comunicació amb les altres persones i la regulació mútua de sentiments i conductes.

Agrupament dels continguts del tipus seguint i que fan referència:

• Coneixement d’un mateix i del seu propi cos:
• El coneixement del cos, del seu segments i òrgans, de les seves necessitats i sensacions.
• A la diferencia amb les altres persones i l’assoliment d’una imatge com a persones individuals.
• A la construcció de la pròpia identitat i autoimatge, competència i seguretat.
• El cos i el moviment:
• Al moviment i a la coordinació global.
• A la construcció de nocions d’espai i de temps lligades a les pròpies activitats.
• A les habilitats manipulatives.
• Al control postural.
• Un mateix en societat:
• A la cura d’un mateix.
• A l’autonomia progressiva en els seus entorns naturals.

• La descoberta de l’entorn natural i social: Un dels objectius mes importants de l’infant en aquest moments es l’adaptació al seu entorn, entorn que compren tant les persones que l’envolten, com el medi físic en que es desenvolupa. Possibilita el seu desenvolupament i el seu creixement personal així va construint la seva identitat, atribuint significat al fenòmens de l’exterior i va sent capaç d’actuar mes autònomament.

Nuclis de continguts que permeten donar significació als procediments, conceptes i les actituds que cal treballar respecte a aquesta àrea: Adaptació a l’escola, relació i interacció amb les altres persones, coneixement i exploració de l’entorn i joc i experimentació.

• Intercomunicació i llenguatge: Aquesta àrea inclou totes aquelles formes de representació de la realitat en que els éssers humans son capaços d’utilitzar el llenguatge verbal, el llenguatge matemàtic, musica, plàstica i llenguatge corporal. Es un encert considerar el llenguatge un instrument que permet relacionar-nos amb les altres persones i no nomes com a objecte de coneixement.El llenguatge verbal és una eina clau en el procés d’aprenentatge de les altres àrees.Els llenguatges son útils i ens serveixen per a les diferents funcions:
• Funció comunicativa: La interacció amb l’entorn exigeix tenir els instruments que ens permeten relacionar-nos-hi.
• Funció representativa: Representar la realitat d’una manera descontextualitzada.
• Funció ludicocreativa: El joc es l’activitat principal en el procés d’aprenentatge i desenvolupament de l’infant.

Hi ha diferents tipus de jocs: Els de llenguatge, els de construcció i els joc simbòlic.

- Llenguatge verbal: comunicació no verbal, comprensió oral, evocació de fets i situacions, adquisició de vocabulari, iniciació al llenguatge escrit, respecte, participació, expressió, escolta, esforç.
- Llenguatge musical: cançons, dances, cantarelles, audicions, produccions, imitacions, escolta, expressió, memorització, participació activa, respecte, satisfacció,...
- Llenguatge plàstic: percepció sensorial, observació, exploració, representació, interès, evocació, joc, adquisició d’hàbits,...
- Llenguatge matemàtic: observació, manupulació, establiment de relacions, interès, exploració, mesura, nocions d’espai,...

Els cicles a l’etapa de l’educació infantil:

Primer cicle: Des de els tres mesos d’edat fins els tres anys, els aspectes que hem de resaltar son:

• L’especifisicitat del primer any de vida: Els grans canvis com la rutina d’alimentació, higiene i descans son l’eix al voltant del qual se situa la relació amb l’educador.
• L’efecte estructurador de la personalitat de les figueres d’afecció (vincle d’afecció).
• El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva.
• La necessitat de moviment i joc.
• La necessitat d’una relació estreta entre família i escola.

Segon cicle: Des de els tres anys fins als sis, alguns aspectes que hem de tenir en compte son:

• La classe de tres anys com a moment de transició entre dos cicles.
• El domini i progressió del llenguatge verbal que ens permet conèixer el mon que ens envolta.
• L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals (vestir, menjar, higiene personal).
• Importància de la comunicació amb la família.

Aspectes organitzatius:

• Centres que imparteixen l’etapa:
• Centres de 0-6 anomenats centres d’educació infantil.
• Centres de 0-3 anomenats llars d’infants o escoles bressol.
• Centres de 3-12 amb el parvulari (3-6) incorporat a escoles de primària.
• Les professionals que eduquen:
• Mestres i educadores.
• Coordinadora o directora.
• Altres persones que hi col·laboren (cuineres, monitores de menjador,...).
• Altres mestres que hi col·laboren com especialistes de musica, plàstica,..

Segons el decret del currículum de les Illes Balears:

• La finalitat de l’educació infantil es contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels infants.
• .L’educacio infantil ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que els permetin descobrir i conèixer el propi cos i els dels altres, observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social tenint en compte el nivell maduratiu dels infants, adquirir autonomia en les activitats habituals i en l’organització de les seqüències quotidianes, desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar amb mes seguretat i confiança, relacionar-se amb els altres i adquirir pautes de convivència i relacions socials, desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expresió, iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques, gaudir de manifestacions culturals presents a l’entorn, adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentaria, desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorial, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjan el joc i el moviment.
• S’ha de posar énfasis en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’atenció individualitzada orientada a aconseguir el màxim desevolupament de cadascun.
• La llengua catalana com a llengua de l’ensenyament, l’aprenentatge i la comunicació.
• Àrees de coneixement:
• Coneixement de si mateix i autonomia personal.
• Coneixement de l’entorn.
• Llenguatge: Comunicació i representació.
• Avaluació: Serà global, continua, informativa, compartit per l’equip docent del grup i s’hauran d’identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i les característiques de l’evolució dels infants.(Es pot llegir mes sobre l'avaluació aqui )
• Atenció a la diversitat, Tot l’alumnat te dret a una educació adequada a les seves necessitats i característiques

• Cooperació amb la família.

A continuació un text vist a classe que m'ha cridat molt l'atenció:

Una flor con el tallo verde.

I com a reflexió m'agradaria dir que en quant al coneixement que tenia avanç d'haver fet aquesta entrada era molt pobre i ara l'he ampliat bastant, ja que l'any passat durant la realització del primer curs d'aquesta mateixa carrera a Segovia només havia vist lo de les tres àrees del coneixement (Coneixement de si mateix i autonomia personal, coneixement de l'entorn i llenguatge: comunicació i representació). 

Ara mateix a l'haver vist el decret de l'educació infantil a les Illes Balears he adquirit coneixements rellevants per a la meva futura funció com a docent.
I no només del Decret, sinó segons Isabel Solé que m'ha transmès coneixements sobre l'aprenentatge dels mes petits que aprenen mitjançant l'experiència amb els objectes, que així ho diu Maria Montessori, l'experiència amb situacions, el premi i el càstig...
Crec que aquest tema de l'entrada es completament necessari per els nostres aprenentatges com a futures mestres, ja que la nostra feina es basarà en donar una bona formació als més petits i hem d'estar ben preparades, així com tenir ben clares les àrees de coneixement ja que son la base d'on hem de partir a l'aula.

Per finalitzar l'entrada d'aquesta setmana penjaré l'eina utilitzada, es tracta del Voicethreat:

Webs visitades: http://www.google.com/imgres?hl=es&tbo=d&biw=1366&bih=624&tbs=sur:fmc&tbm=isch&tbnid=81dTGHZ9KRL-IM:&imgrefurl=http://www.iuvalladolid.org/spip.php%3Farticle1140&docid=aVnrYjMWZgnWJM&imgurl=http://www.iuvalladolid.org/IMG/bmp/Escuelas_Infantiles.bmp&w=260&h=194&ei=FPnIUKyXH5OThgfd9oGQCQ&zoom=1&iact=hc&vpx=438&vpy=218&dur=435&hovh=155&hovw=208&tx=166&ty=89&sig=112244784511639835584&page=1&tbnh=143&tbnw=193&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0,i:140

L'avaluació

Aquesta setmana la classe de bases didàctiques ha tractat sobre l’avaluació, una de les idees principals que hem tractat diu que l’avaluació pot ser la clau de l’èxit o del fracàs.
Na Gemma ens va posar un vídeo molt interessant d’un mestre que explicava que vol imaginar un món on hem aconseguit l’avaluació per a la re-invenció de la professió docent.
La feina d’un docent es avaluar, pot utilitzar-se la calificació, mitjançant el llibre de text, els exemples i exercicis i amb un examen per repetir els conceptes que apareixen al llibre que es el referent.
La administració ha decidit que hi ha que classificar a la població posant notes.
A l’escola hi ha el curriculum que representa el passat ( el que ja coneixem) i hem d’abordar el que no coneixem.
En Jose Luis Castillo es posa a citar verbs com comunicar, decidir, emocionar, innovar, compartir... que representen accions que seran clau al futur, ja que l’escola i l’avaluació d’avui dia no els representa. Hauríem d’aconseguir una avaluació on es puga plantejar el cicle de l’aigua actualment i en un futur, on es prenguin decisions.
Aquest mestre també diu que es molt important la participació de les famílies a l’avaluació que facin preguntes als seus fills com que es el que has après? i no com quina nota has tret a l’examen? que son el tipus de pregunta que es fa quan als pares no els importa l’avaluació.
L’avaluació de processos i de producte ha de ser orientadora, personalitzada, participativa, que no califiqui, ja que només es un indicador que informa però no classifica, es transparent.
L’avaluació ha de ser personalitzada, ja que no totes les persones son iguals.
Ha arribat el moment de plantejar un repte: Reinventar l’avaluació i aconseguir-ho.
El vídeo on s’expliquen aquestos conceptes es el següent:

A continuació es va dir que la experiència que tenim amb l’evaluació es el examen del llibre de text mitjançant la memorització, i l’aprenentatge es construeix mitjan el procès i el producte només es memoritzar.
Es possible transformar la manera d’ensenyar i aprendre, també es posible cambiar l’avaluació.

Normalment els criteris d’avaluació son privats, pero per exemple l’avaluació del nostre bloc es fa mitjan la rubrica on els criteris son oberts i ja seria perfecte si la rubrica fos pactada entre les alumnes i la mestra.
Així succeeix a l’educació infantil, on l’avaluació es pot pactar.
Na Neus San Martí diu “ Avaluació com a motor de l’aprenentatge”. Aquesta frase vol dir que depenguen de com s’avaluï s’aprendrà d’una manera o d’una altra, la novetat ens dona molta feina, i tenim la incertesa de si sortirà be o no.
La selectivitat es un exemple de la classificació.
A partir d’un aprenentatge se’n han de crear més.
Una frase que m’ha cridat molt l’atenció es “Diguem com avalues i et diré com ensenyes” que després comentaré a la reflexió.

A la següent classe vam començar amb les tipologies d’Escamila 2009:

• Avaluació segons la finalitat:

-Avaluació inicial, per conèixer el punt de partida dels alumnes per programar i realitzar la intervenció adequada.
-Avaluació integradora per arribar a coneixement i valoració de tot el recorregut que ha seguit l’alumne,informe sobre el punt de partida, les mesures preses durant el procés i el resultat final.
-Avaluació reguladora per conèixer l’aprenentatge durant el procés.

• Avaluació segons el moment d’aplicació

-Avaluació inicial que coincideix amb l’inici del procés.
-Avaluació final que esta vinculada a la recollida d’informació al final d’un procés.
-Avaluació processual que es l’avaluació del funcionament, del dessenvolupament d’un objecte que s’haurà d’avaluar al llarg d’un període prèviament fixat.

• Avaluació segons el seu àmbit d’extensió.

-Avaluació parcial que s’orienta a l’estudi de determinats elements o dimensions de la totalitat.
-Avaluació global que es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.

• Avaluació segons la relació amb l’avaluador.

-Avaluació externa on els agents avaluadors no han participat estrictament en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
-Avaluació interna quan la realitzen els participants del procés que s’avalua. N’hi ha diverses alternatives:

1. Autoavaluació: La persona que aprèn i la que avalua es la mateixa.
2. Heteroavaluació: L’alumne aprèn i el mestre avalua.
3. Coavaluació: Els subjectes s’avaluen mútuament.

• Avaluació segons el criteri de comparació.

-Avaluació criterial es aquella en la que es comparen els resultats d’un procés educatiu amb uns propòsits previament fixats.
-Avaluació normativa on el punt de referència de comparació es el nivell general d’un grup que actua com a mitjana o patró respecte a un altre determinat, es a dir que l’avaluació es realitza segons el grup.
Hi ha un nou concepte d’avaluació i es l’avaluació inclusiva.

• Avaluació Inclusiva que tracta de avaluar segons les necessitats i característiques de l’alumnat.

Finalitzats els tipus d’avaluacions que hi ha començam amb l’avaluació dels diferents tipus de continguts segons Zabala:
Apareixen de nou les quatre potes (Com ja he citat a la publicació sobre la
Conferència Zabala ) i aquestes son:

1. Fets: Prova escrita sencilla, pregunta.
2. Conceptes: per conèixer el grau de comprensió la pregunta sobre la definició no es adient. Millor l’observació de l’us que en fan del concepte, la resolució dels problemes que impliquin l’us del concepte.
3. Procediments: Observació sistemàtica de situacions en les que es facin servir, saber fer.
4. Actituds: Observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

Segons Isabel Solé moltes vegades les etiquetes que fem del nostre alumnat estan influïts per factors que no tenen gens a veure amb una observació acurada i objectiva.
Es planteja la pregunta de per a què avaluar?  i la resposta és per aprendre , no per sancionar ni classificar.
Isabel Solé diu que hi ha que compartir l’avaluació amb els alumnes ja que així es coneixeràn les pròpies possibilitats i necessitats i així crearan un aprenentatge per poder fer l’autoavaluació.

Com a reflexió personal m'agradaria plasmar sobre tot la frase de “Diguem com avalues i et diré com ensenyes”,m'ha cridat molt l'atenció ja que es una gran veritat, hem sembla que l'avaluació d'un contingut es un pilar bàsic de l'ensenyament. Un mestre no pot avaluar un coneixement sense una explicació previa del mateix, ni sense haver-lo portat a la pràctica. 
Així mateix un mestre que utilitza el llibre, dona una classe magistral i a final de trimestre fà un examen o prova escrita, per a mi no té ningun valor, pot ser abanç si el tenia perque es al que m'han ensenyat, sempre era el mateix, donar el llibre a classe, exercicis per a casa i al final del tema un exàmen on t'hi jugaves el trimestre. Ara mateix, com ja he dit abanç aquest mètode no te cap valor per a mí ja que ara he experimentat uns altres mètodes més eficaços, tant per al meu aprenentatge, com per l'assoliment del propis coneixements, abanç després de realitzar l'examen era com si esborràs tots els coneixements adquirits per deixar lloc als nous, "als que m'entrarien al proper exàmen" i ara no ara es un aprenentatge continu que no va marcat per un exàmen, sino que es una continua reflexió interior.
Penso que es una forma mes eficaç d'aprendre ja que així s'ha de raonar-ho tot i unir els continguts.

Eina: PowerPoint mitjan Slideshare.

Entrada 19 de novembre

El capítol 10 del Llibre "11 Ideas Clave: Como aprender y enseñar competencias" de Antoni Zabala, anomenat Els mètodes per l'ensenyança de les competències deuen tenir un enfocament globalitzador, parla sobre la metodologia per ensenyar competències on les propostes metodològiques han sorgit com alternatives i es presenten en nous mètodes com conjunts seqüencials d'activitats de forma rígida, al igual que el mètode tradicional on la seqüencia de l'ensenyança es inamovible. Peró la resposta a les necessitats educatives passa per varies estratègies metodològiques entre elles l'exposició magistral que deu ser aplicada de forma flexible i no arbitraria.

Hi ha uns criteris per poder establir les característiques de les estratègies metodològiques per a l'ensenyança y l'aprenentatge de competències i son les següents: 

• Necessitat de que els aprenentatges siguin significatius.
• Complexitat de la competència.
• Caràcter procedimental del procés d'actuació competent.
• Característiques dels components de les competències.

Una estructura curricular organitzada en torn a les disciplines convencionals impossibilita el desenvolupament de totes les competències i es fa necessària una re-conceptualització de aquestes àrees que assumeixen l'ensenyança de les competències de caràcter interdisciplinari i meta-disciplinar i al mateix temps estableixement d'una àrea que les formalitzi i sistematitzi. D'Això s'extreuen els següents criteris:

• Necessitat de que les àrees disciplinaris assumeixin les condicions per l'aprenentatge dels continguts i competències comuns.
• Els que es desprenen de L'Existència d'una àrea en comú que coordini i sistematitzi les activitats d'aprenentatge que es portin a terme a altres àrees.

Els mètodes expositius son eficaços quan la competència que s'exigeix a l'alumne consisteix en que s'estableixin mitjans per atendre a la diversitat de l'alumnat i mitjans que fomentin una autoestima i autoconcepte favorable amb relació a la matèria.

L'aplicació de criteris ens porta a la conclusió de que no existeix un únic mètode, es necessari emprar en cada cas L'Estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques de l'alumnat.

El resultat es una ensenyança on l'objectiu es l'utilització d'aquelles estratègies i mètodes coherents amb el coneixement sobre com es produeixen els aprenentatges.

Les variables que condicionen la pràctica educativa son:

• Seqüències didàctiques que son la manera d'encadenar i articular les activitats al llarg d'una unitat didàctica i té les següents fases:

1.Establiment dels objectius de la unitat i de les activitats que es deuen realitzar i identificar la situació de la realitat que serà objecte d'estudi.

2.Identificació de les qüestions o problemes que planteja.

3.Construcció de l'esquema que permeti donar resposta al problema de la situació plantejada.

4.Expressió de l'esquema d'actuació, identificant el procediment o seguir adquirint els coneixements per poder actuar.

5.Revisió del coneixement per planificar el seu aprenentatge.

6.Aplicació dels components de l'esquema en situacions reals i diferents, es a dir

portar-ho a la pràctica. Com ja hem parlat a la entrada de "Conferencia Zabala" el día 6 de novembre al meu bloc: http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8930611443863741930#editor/target=post;postID=4631579377360261512

• Relacions interactives que son funcions del professorat que han de:

- Permetre l'adaptació a les necessitats de l'alumne mitjançant la planificació del docent.

- Contar amb les aportacions i coneixements dels alumnes.

- Ajudar als alumnes a trobar el sentit del que fan i així motivar-los.

- Establir rets i conflictes per poder superar-los.

- Oferir ajuda als alumnes.

- Promoure l'activitat mental autoestructurada.

- Establir un ambient i relacions presidit pel respecte i la confiança.

- Potenciar l'autoestima possibilitant als alumnes a que aprenguin a aprendre.

- Valorar als alumnes segons les seves capacitats i el seu esforç, incentivant L'autoavaluació de les competències.

• Organització social de l'aula:

El caràcter de les competències, la condició activa dels continguts procedimentals i el fet de que els alumnes realitzin l'aprenentatge en ritmes diferents obliga a incluir activitats variades per aconseguir l'aprenentatge de tots ells. Així com organitzar-los de formes diferents per tal i que es faciliti ajuda a la necessitat especifica de cada alumne: Poden realitzar els aprenentatges de forma individual, en gran grup, en equips fixos heterogenis o en equips flexibles homogenis o heterogenis.

• L'espai i el temps Son variables metodològiques ja que un us rígid d'ambes pot impedir l'aprenentatge de moltes competències. Amb relació a l'espai ha de contemplar-se la distribució física de l'aula i la necessitat d'utilitzar altres zones.
• L'organització dels continguts es tracta de saber si la millor estratègia es organitzar les competències segons la lògica de les disciplines o baix les formes organitzatives centrades en models globals o integradors. La solució està en el que podem denominar enfoc globalitzador, que segons ell tota la unitat d'intervenció hauria de partir d'una situació pròxima a la realitat de l'alumne que li resulti interessant i que plantegi qüestions a les que deu donar resposta.

Cada professor deu seguir en la seva aula el següent esquema:

Situació de la realitat-> Plantejament de qüestions-> Utilització d'instruments i recursos disciplinaris-> Formalització segons els criteris científics de la disciplina i aplicació a altres situacions per facilitar l'aprenentatge.

Existeixen diversos mètodes que es poden anomenar globalitzadors, la diferencia

radica en l'intervenció del treball que hi ha que realitzar i en les fases que deuen

seguir.

Els mètodes globalitzadors permeten que els aprenentatges siguin el mes significatius

possible i conseqüents amb les unes finalitat que apunten a la formació de ciutadans.

• Els materials curriculars deuen ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partida de les seqüencies didàctiques, contenir exercicis i ser flexibles per adaptar-se al diferents ritmes d'aprenentatge.

Els projectes de materials curriculars han d'oferir recursos que responguin a les

demandes del seu context educatiu.

• L'evaluació es la peça clau per determinar les característiques de qualque metodologia.

VIDEOS CENTRE EDUCATIU JACINT VERDAGUER:

REFLEXIÓ INICIAL.
Aquest vídeo el primer mestre parla dels ordinadors a l'escola, que quan els varen introduir no sabien per que el farien servir, però poc a poc se n'adonaren de que eren molt útils i van fer un projecte incloguen les tic alcurrículum i a la vida quotidiana del centre. Actualment tenen un paper molt important ja que al centre treballen sense llibres de text i els ordenadors son recursos de major qualitat pedagògica. En un futur les tics tenen un paper incert però es important que els alumnes tenguin accés a ells i que els mestres sàpiguen que hi ha darrere de lesmàquines, i planteja la pregunta de que si haguessin congelat fa 100 anys a un mestre i a un cirujà ara si elsdescongelassin el cirujà no s'atreviria a fer res i el mestres es posaria a donar classes tranquil·lament. 
Avanç d'implantar qualsevol cosa a un centre ha D'haver una reflexió. El mestre sempre transmet informació al igual que el llibre de text i ara per que l'alumne adquireixi coneixement a la societat del coneixement la informació ja no la te el mestre, i com que no es aquella persona els nens aprenen mitjan la informació repartida per la xarxa, els mitjans de comunicació...El mestre segueix sent útil però no com avanç.

OBJECTIUS I REFERENTS.
Els canvis es produeixen dins una mateixa generació, son ràpids i els alumnes tenen coneixements que els seus pares no tenien, per tant les escoles per donar respostes a tot això tenien com objectius eren formar alumnes participatius, autònoms, responsables dels seus aprenentatges sociables, col·laboradors, preparats per conviure en la societat que els ha tocat viure. Per fer tot aixo els professors no han estat ensenyats per ensenyar així. S'han trobat que la societat ha canviat i l'escola segueix evolucionant aixi hi ha fracas escolar, i ara la informació esta a l'abast de tothom, que es el que ha d'ensenyar ara les escoles? 

CANVIS D'EINES.
Amb quines eines? Eines q hem de utilitzar a les escoles? amb quines eines hem d'educar per que els alumnes estiguin preparats per la seva societat? Hem de veure en primer lloc si les eines son útils per allò q volem aconseguir i en segon lloc si estem preparats per incorporar-les, perquè els mestres no les coneixen i han D'aprendretots per treure el màxim profit 
En educació hem d'estar al dia dels canvis de les tecnologies que ens ajudin a donar respostes educatives ipedagògiques a les nostres necessitats
Les tecnologies tot soles no fan millorar els resultats dels aprenentatges, depèn del que facem amb elles, la metodologia, com s'utilitzin i perquè faran uns resultats o altres.
El problema del professorat, es que te massa al cap el tema de continguts i no el tema de desenvolupar el coneixements amb els alumnes i li costa al sistema fer aquest canvi de visió, que el que s'ha de fer es desenvolupament els coneixements amb els nens, no els continguts. El primer que fa un mestre es assabentar-sedels continguts que li toquen a un curs i mentre això no es trenqui el sistema no donara bons resultats, per què si nomes toquen els continguts no poden desenvolupar els coneixements dels nens, així que el sistema no te futur. 
Segueix existint la pò al canvii s'evadeix criticant

CANVIS D'ESPAIS.
Els espais son imprescindibles, però son un repte que s'ha d'aconseguir. Ja que fins ara no s'ha tengut en compte la organització, la relació dels alumnes... No es tenen en compte els espais, segueixen sent iguals que al segle XIV. Els transformem pedagògicament, ja que segons l'activitat els alumnes es distribueixen com volen per estar mes aplè. S'han d'utilitzar tots els espais. Hi ha que trencar els esquemes d'escoltar al mestre, l'aula ha de ser diferentperquè tots ens hem d'escoltar a tots i aprendre entre tots. Dintre dels espais tenim finestres obertes al mon, avançnomes hi eren les pissarres.

ESCOLA I ENTORN.
Hem d'estar preparats per viure i conviure a la societat, per treballar amb interculturalitat, cohesió social, inclusiósocial. Ara tenim eines q ens permeten treballar amb altres cultures, altres païssos fer-los partícips dintre de l'aula, així treballarem en un mon globalitzats.
El canvi ha de ser organitzatiu, com l'escola inclou l'entorn per no ser una bombolla tancada, així es farà que siga practica.

NOVES TECNOLOGIES I REFERENTS PEDAGÒGICS.
Respecte a si totes aquestes transformacions, ells només han recopilat estudis que deien com aprenia una persona, i han mirat com portar-ho a terme amb les noves tecnologies.
Avanç nomes els privilegiats podien disposar d'informació perquè a casa tenien una enciclopèdia, els demés nomes podien accedir a d'informació a l'escola. 
Ara des de que l'escola es publica i s'escolaritza a tothom i te accés a tota la informació, així que cap alumne esta discriminat per no poder accedir-hi. Aixi que al centre Jacint Verdaguer només han posat a disposició de tothom la informació i la faciliten.

Foto CONFLICTE:

La reflexió d'aquesta entrada la vaig a dedicar a les fotos que poden crear conflicte, he fet la foto d'un semàfor ja que això pot crear conflicte davant d'un alumne d'educació infantil, ja que es poden preguntar que per què per què canvia de color de vermell a verd, que que significa un color i altre... I jo penso que es molt important que el coneixement de quan el semàfor està verd es que es pot creuar o passar el carrer i quan està vermell no ens podem moure, es que està prohibit passar perquè li toca passar a algu altre. Quan està àmbar podem passar pero amb molta precaució perque li toca passar a algú altre molt rapidament aixi que es millor sempre passar en verd.

L'altra foto es d'un arbre sense fulles, que pot crear el conflicte de perquè abanç tenia fulles i ara ja no en té, es una bona opció per explicar les estacions de l'any. 

Crec que aquestos dos imatges poden ser molt útils per crear conflicte davant un infant donant peu a una explicació que li interessa per lo tant estará motivat a aprendre el que li expliques, com explic a la meva entrada segons Zabala, a les seqüències didàctiques que hi ha que establir els objectius, identificar les questions o problemes que es plantejen, construcció d'un esquema que permeti donar resposta al problema, expresió de l'esquema, revisió del coneixement, i portar-ho a la pràctica.

ENLLAÇ DE LA FOTO DE L'ANTERIOR PUBLICACIÓ  

http://www.google.es/imgres?q=cero+a+la+izquierda+mutuas+palabras&um=1&hl=es&tbo=d&biw=1280&bih=611&tbm=isch&tbnid=XofqaDf7izQJIM:&imgrefurl=http://mutuaspalabras.blogspot.com/2008_01_01_archive.html&docid=lsC102Ci4K-iHM&imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_Zn_yAKpmujM/R5kYMiqEwYI/AAAAAAAABEM/uo3PPvvhXf0/s320/12755.jpg&w=284&h=320&ei=2beqUIW8AY6X0QXyv4HIAQ&zoom=1&iact=hc&vpx=4&vpy=135&dur=91&hovh=238&hovw=211&tx=87&ty=136&sig=101664878846264107236&page=1&tbnh=149&tbnw=132&start=0&ndsp=20&ved=1t:429,r:0,s:0,i:68

Curriculum

L'entrada d'aquesta setmana està centrada en el Currículum. El currículum està en marcha des-de que es va proclamar la LOGSE, es obert i s'ha d'anar tancant quan anem passant de nivell.
El currículum es la programació que s'ha de seguir; hi ha diferents nivells de currículum: primer de tot l'estat posa les normes, després la comunitat autònoma i finalment l'escola. S'han de seguir les normes.
Es important saber la seva estructura: el nivell superior que es l'administració, es a dir l'administració central més les comunitats autònomes, a continuació està el nivell entremig que es l'escola i per acabar està el mestre que es el nivell final. No es pot eliminar cap nivell.
El desenvolupament curricular ha de respectar:
•ESCOLA: Reorganitzada per cicles.
•MESTRE, EQUIP DOCENT: "Els meus alumnes han d'aconseguir un objectiu" Aquest objectiu es el que toca a cada cicle..
El mestre per ser capaç de tancar aquest currículum ha de ser flexible, competent, professional. Avanç no teníem mestres competents, es a dir no teníem cultura professional, avui dia tenim mestres molt professionals i conscients del currículum.
En quant al llibre de text sorgeixen problemes, un d'ells es que el llibre de text ens ajuda a programar quan hauria de ser el currículum qui realitzàs aquesta tasca. Molts de mestres utilitzen el llibre de text com a guia de la seva assignatura, basant-se pel complet en ell. Cuan aquesta "guia" es el currículum, per exemple... El llibre de text pot ser el tema que refereix el nadal està al final del llibre, i en compte de donar aquest tema en la data que correspon es deixa pel final. Aixo ens fa veure que hi ha mestres que han perdut la professionalitat ja que han deixat en mans del llibre les decisions.
A tot això... Un currículum basat en continguts has de anar ràpidament impartint el temari que el llibre diu per aconseguir acabar-lo així que no te pots permetre treballar per competències.
Una altra critica cap el currículum que sorgeix durant la classe son els currículums excessivament carregats. Aquí vam veure un vídeo que demostra que ja de fa temps es critica el currículum i la LOGSE.

El gran problema actual es que encara no hem canviat la visió de l'escola, la gent té encara una visió de l'escola molt tradicional, per això sorgeixen aquestes critiques.

Una visió destaca el currículum oculte que es el que realment l'alumne està rebent; un clar exemple d'això es que una mestra diu cridant als seus alumnes que no cridin.
El currículum oculte es refereix al missatge negatiu com a concepte crític..
Es important SER CONSCIENTS REALMENT DEL MISSATGE QUE ESTEM DONANT i per això hem de reflexionar amb el missatge.

Les fonts del currículum son les següents:
1.Font Sociocultural: Allò que es important donar en un moment històric, en un context social.
2.Font Psicològica: Allò que es adient segons un moment del desenvolupament psicològic de l'alumnat.
3.Font Disciplinaria: Allò que es rellevant de cada àrea o matèria.
4.Font pedagògica: Com s'ensenya cada contingut depèn de la disciplina i el moment pedagògic de l'infant.

El currículum ensenya conceptes, principis, fets, teoria, procediments, actituds... Sabem que els diferents tipus de conceptes no es poden aprendre de la mateixa manera.

Reflexió del currículum en una etapa que no es obligatòria. Com hem vist avanç sabem que la funció del currículum es orientar a l'ensenyament per saber que es rellevant, el que realment importa, es una font per guiar la practica docent.
Delors diu que l'educació infantil es una etapa que ajuda a compensar les necessitats socioculturals d'un nen. El cicle d'infantil es clau durant l'educació d'un infant i nosaltres com a mestres hem de ser partidaris a L'escolarització.

Per aconseguir la socialització dels infants es necessari que escola i família vagin agafades de la mà, unides per complet ja que així aconseguirem els objectius que proposa l'educació a l'escola. Si no es així no aconseguirem per exemple els hàbits que des de l'escola es volen inculcar als infants, es a dir si a l'escola estem intentant que el nen es renti les mans avanç de menjar però a ca seva ningú li diu al petit que ha de fer-ho, quan el nen arribi a l'escola li dirà a la mestra que ell no es renta les mans perquè a ca seva no ha de fer-ho.

En quant a la meva reflexió personal jo penso que es molt important escolaritzar als infants des d'el primer any de vida, a una guarderia perquè així van adquirint els primers hàbits i es van socialitzant.
Per a un mestre d'educació infantil es mol important que els alumnes hagin passat per la guarderia
ja que així quan arriben a l'escola no hi ha que començar la tasca docent de cero, els alumnes ja estan acostumats a la rutina d'anar a escola aprendre i passar-sho bé aprenent. No només es tracta d'aprendre sinó de socialitzar-se amb els companys compartint els materials...
En quant al currículum jo crec que es fonamental que tots els mestres tinguin una guia on apoiarse sempre i quan no siga lo únic en el que es fixen, es important anar desenvolupant els continguts del currículum a mesura que els infants vagin avançant de nivell de desenvolupament.
Per a mi es important aquesta frase en aquest moment "Mai hi ha que passar davant el carro". Es a dir, a més de que el currículum digui que s'ha de impartir un temari concret per adquirir uns coneixements concrets avanç de finalitzar el nivell, jo crec que es molt més important que els meus alumnes assoleixin correctament els coneixements, aunque el ritme de la classe tenga que ser mes baix, Peró que els assoleixin amb plenitud. Jo no permetre durant la meva labor docent que el currículum hem domini, el "sentir estrès per acabar el llibre".

VIDEO IVOOX:
Un mestre ha de ser flexible, competent i profesional.Fins ara no teniem mestres competents ja que abanç no tenien cultura professional. Avui dia tenim mestres molt professionals i concients del curriculum.



http://www.ivoox.com/sabina-entrada-setmanal-blog-audios-mp3_rf_1566729_1.html
http://www.youtube.com/watch?v=ZjQrJB5FSlM
http://mutuaspalabras.blogspot.com.es/2008_01_01_archive.html